Meam si torn

Esteis trabucats!!!

2011-02-15T14:49:00.000-08:00

Si, ara tots molt valents, a meam quan hi tornam!

Feim de "guiris"

2010-03-29T12:59:00.000-07:00

Gràcies a "Meam si torn" i el seu servei de lloguer de biciclets "pollensacycling.com" que les va cedir a qui no en tenia, Diumenge 28 decidirem fer una volta amb bicicleta de carretera, però fugint de les carreteres principals perque n'hi han que ni tans sols tenen bici de ruta, i cercarem aanr per carreteres secundàries el major temps possible. Molts d'aquests caminets els usam per conectar les pistes de MTB, i molts estan acabats d'asfaltar. La sensació d'anar per un caminet de tot just 3m. d'ample amb un asfalt perfecte a tota apstilla amb aquestes bicis de gomes magretes es genial. Ferem: Pollença-Alcudia-Sa Pobla-Llubí-Sineu-Inca-Bújer-Ullaró-Coves-Pollença. 80 km. aprox. i 26 km/h de mitja, no està malament!!!!
Per cert, si no teniu bicicleta de carretera i no voleu comprar-ne una, posau-vos en contacte a info@pollensacycling.com i podreu llogar bicicletes de ruta Kuota per setmanes o per 3 dies (perfecte per sortides de cap de setmana), amb l'avantatge de que sempre estan a punt i te les entreguen perfectement equipades.

Diumenge perfecte

2010-03-12T08:45:00.000-08:00

Fantàstica la sortida del diumenge dia 7 de Març. Els companys, el dia (feia un dematí amb sol i fresquet) i sobretot la ruta escollida. Decidirem pujar fins a Lluc amb la "furgo" per evitar-mos la pallissa de la pujada per el Camí Vell, que la tenim avorrida, i així poder fer tots els caminets que hi han pels voltants del monestir, alguns d'ells inèdits! (com ens agrada això d'enmerdar-mos cercant rutes noves...)

NEVADA

2010-03-11T23:42:00.000-08:00

A veure si el valent que va voler pujar pel Camí Vell de Lluc me passa les fotos, a veure fins on va arribar.

LOOK KÉO 2 MAX CARBON

2010-03-11T23:32:00.000-08:00

Ha estat una sorpresa agradable obrir el paquet i trobar aquests pedals. No eren els que esperava, però m'han parescut molt interessants perque LOOK tal com fa TIME (qui copia a qui?) ha separat les categories en models amb caracteristiques i prestacions diferents segons l'us que lis volguem donar.

Aquests estarien una categoria per davall dels nous BLADE tant per preu i pes, i dins aquesta són els més sofisticats, amb còs de "carbono".

Més pistes ens dona el seu nom: KÉO 2 MAX. Evidenstament, són la evolució dels primers KÉO, que se veu clarament enfrontant un i altra; i MAX per la plataforma d'acer més ample, que suposa un millor contacte amb la cala.

Aixó ja ens dóna una pista més de quina és la intenció d'us d'aquesta categoria, ja que amb una millor superfície de contacte se guanya en eficiencia de pedaleig i redueix la incomoditat als peus.

A la dreta se pot apreciar com els 2 MAX són un poc més àmples i com han llevat material on no feia falta, aconseguint ins pedals més plans i estilitzats respecte els "classic".

Les cales no han canviat significativament, només s'han eliminat els reforços de teflon on s'enganxa el pedal i s'han afegit uns elsatòmers per tal d'evitar patinades a l'hora de caminar. Sempre mirant cap a ca comoditat.

Se mantén la distància sabata-eix del pedal, uns dels punts a favor dels KÉO. El tacte d'enganxar i desenganxar és el mateix, fàcil i nítid i amb la resistència justa perque no s'envagin en una esprintada. Aixó és ajustable desde el regulador de tenssió dels pedals, mitjançant una "allen"del nº 3.

La major superfície dels pedals amb el "tac" central de la cala més blan fa que el moviment lateral del taló de la sabatilla sigui més suau i segur. S'elimina la inestabilitat típica que se produeix amb els pedals més professionals, que si els nuses amb unes sabatilles amb la sola un poc flexible te donen la sensació de que el peu tomba cap a defora.

Les sabatilles ideals per aquests pedals serien unes que tenguessin la puntera ample per llevar pressió dels dits (el típic se m'adormen...), amb bona sujecció del peu, però evitant els sistemes tipus "boa" de fil de pescar, que comprimeixen massa, i amb una sola de fibra reforçada amb carbó, sigui amb un nervi central o amb mitja sola (fugir de les "full carbon"; massas rígides i incòmodes quan dus moltes hores seguides de ruta)

El pés sense ser de record és molt bo, cosa que ens indica que no són uns pedals de turista ni de principiant (per això estan els EASSY)
Són uns pedals ideals per qui vol uns pedals de màximes prestacions, molt bon pes i eficàcia de pedaleig sense cedir ni una mica de comoditat.

Watts: moda o evolució?

2010-03-09T12:52:00.001-08:00

Segurament tots hem llegit articles en revistes especialitzades o tenim algun company ciclista que ens ha parlat dels sistemes d’enregistrament de potencia o watts. En aquest article intentarem aclarir conceptes sobre aquesta tecnologia.

Hi ha varis models i marques de sistemes per determinar els watts emprats, tant sigui sistemes de bieles, com eixos de roda o mesuradors de electromagnetisme/tensió de cadena, però tots cerquen la mateixa dada: calcular els Watts que ens costa moure el conjunt ciclista-bicicleta. Per tant, hem de tenir amb compte que el pes de la bicicleta i el ciclista, el roçament de la cadena, plats i pinyons i el coeficient aerodinàmic son factors que influiran en la lectura dels watts.

Tots tenim la força i energia necessari per pujar al Puig Major, però no ho faríem a la velocitat dels professionals, faria falta més potència, més watts que signifiquen lo ràpid en que se realitza el treball. Els watts ens ajuden a entendre el ciclisme, la potencia indica la energia que s’inverteix en cada moment. Pujant una rampa suau (3,5%) se gasten uns 250 W rodant a 20 Km/h, si el roçament (cadena, pinyons, asfalt) suposa uns 25W, ens queden 180W per el simple fet de pedalar i 45W per el roçament amb l’aire, per això s’empren gregaris a les carreres, ja que se pot estalviar de 25 a 30 W anant a roda. En el cas de la mateixa rampa, pujant a 10 Km/h el roçament amb l’aire és despreciable i per tant, economitzem 40W. Hem de tenir amb compte que el roçament amb l’aire augmenta exponencialment amb l’augment de velocitat.

Ara be, emprar només els watts no ens dona totes les dates necessàries, ja que el sistema muscul-esquelètic no funciona indepenentment. Cada múscul necessita d’un aport de nutrients adient en cada moment de l’esforç, i per tant necessita del sistema cardiovascular per poder rendir adientment. Utilitzar el pulsòmetre amb combinació amb els watts és lo recomanable i podem comparar i analitzar dades fisiològiques amb mecàniques i ser més precisos en els nostres entrenaments.

Martí Cerdà Vilanova

QÜER CXR CARBONO: Cómoda rutera

2010-03-05T12:50:00.000-08:00

Presentam la nova bicicleta dels valencians de Qüer, que aquesta vegada ens sorprenen amb un "maquinón" amb cos de carbono pero d'ànima rutera, un poquet allunyat del concepte "racing" que ens sol venir al cap quan sentim parlar de rígida i carbono.

Compta amb chassis de fibra amb acabat 12K com es veu e les fotos (fetes amb el mòbil), això vol dir que com les fibres són més àmples li donen més resistència enfront els impactes (la típica pedrota que surt projectada de la roda de davant cap el tub diagonal, just abans de la cixa de pedalier; que típic, no?) Un dia parlarem dels diferents tipus de fibres, fabricants i acabats.

El que es pot arribar a fer amb la fibra és increible; se poden dur als límits les encalentides de coco dels disenyadors, i amb aquesta s'han superat: aquests tubs curvats, el reforç davant la pipa de direcció, el soport del disc del darrera amb el su corresponent reforç... i un acabat de pintura perfecte, amb un diseny senzill, sense estridències, que ens asegura que no passarà de moda gaire aviat. Jo m'hagues arriscat amb el color mango que solen itilitzar en altres models; seria un punt més agresiva. Com no podria se d'una altra manera, la direcció està integrada, i el "pedalier" es de rosca BSA, que ens asegura de moment una total compatibilitat de bieles.

Lo que més sorprén quan se fa la primera prova manual (lo que feim tots de suspesar-la, agafant-la per la punta del sillin i per la creueta del manillar i l'anam balansejant amunt i avall, vaja imatge més estúpida...) es el seu pes, el seu POC pes. I la bàscula no diu mentides: 10, 600 kgs. I es que el primer que crida l'atenció es el montatge: Tot Deore (nou del 2010) menys el canvi de darrera XT, rides Mavic crossride (Fortes, rígides, guapes i pes correcte) amb gomes Maxxis Larsen TT en mida 1.90, lo que ajuda a que el pes sigui baixet, forquilla FOX F100R, també del 2010; podrien haver posar una Rock Shox Reeba team amb bloqueig al manillar per el mateix preu... però Fox-es-Foxs; Components Ritchey Comp i Pro i de carbono el tub del seient, gran elecció aquest darrer amb el Shiver de Selle Italia en color blanc, com els punys que son lock-on. Blancs els frens de disc Shimano; frenen be (rotors de 160 mm), fàcil manteniment, cap problema per conseguir recanvis a qualsevol taller...

Criden molt l'atenció les noves bielotes Deore del 2010, que ja abandonen definitivament l'octalink per passar al mes modern eix integrat a la biela dels plats. Posant unes SLX agues quedat més ben vestida; amb unes XT baixarien molt el pes, rascant els 10 quilets.

S'ha de tenir en compte que el caràcter de la bici es més "rutero" que rés, no és una màquina de competició pura i dura, sinó que encaixa més en la categoria de marató, on la geometria relaxada, la sensible forca de 100 mm sense bloqueig i el propi material del cuadre li donen una comoditat més equiparable a les dobles de "rally" que a una rígida de competició, amb l'avantatge d'un menor pés i major rendimet.

A més, els 1600€ que val la màquina donen molt de marge per poder afegir 200 o 300€ i deixar-la "mèl".

Mira més models aquí.
Pàgina oficial: www.bicicletasquer.com

Andrew and Shaums Ride Squamish

2010-03-04T08:14:00.000-08:00

Andrew Taylor i Shaums March disfrutant del recorregut "Squamish" B.C.
Com no podia ser d'una altra manera, van damunt dues Marin Quad DH (Prototips)
Podeu veure mes videos interesants al canal de Marin al Youtube.

Son coses que passen...

2010-03-02T11:35:00.000-08:00

Que foradis tot just començar la primera baixada, que no duguis càmeres de recanvi, que siguis l'únic que monta vàlvula prima, que no hagis agafat la bomba d'inflar, i que la dissolució dels "parxes" estigui evaporada... son coses que passen.